C/Gran Via del Nord, 27 - 46117 BÉTERA (VALÈNCIA) +34 96 160 03 78 46001989@marquesdosaguas.es Horari d'atenció de 8:30 a 13:30 i de 15 a 17

6a Edició premi “Microrrelats TECNOK”

22 octubre, 2020

ESTEM D’ENHORABONA!!

La Mancomunitat Camp de Túria va convocar el 2020 un concurs de microrrelats dirigit a l’alumnat d’ESO amb la finalitat de promoure el bon ús de les Noves Tecnologies. Així mateix, amb aquest premi s’intenta fomentar la creativitat i l’ús de la llengua escrita com a mode d’expressió i promoció de l’esperit crític entre la nostra joventut.

D’entre tot l’alumnat del nostre centre que va participar van resultar premiats:

Nerea González Gómez-             1r premi pel relat “Realitat?” – un iPad

Héctor Palomino Peñalver-         3r premi pel relat “Fama”- un smartwatch

Hem realitzat un senzill acte de lectura dels relats i  lliurament de premis al nostre col·legi, i ens hem sentit vertaderament orgullosos del nostre alumnat. Volem agrair l’interès de tots i totes els qui vau participar en aquest concurs, i vos animem a seguir participant ens les pròximes edicions.

Enhorabona als premiats!!!

I ara vos invitem a gaudir dels seus relats. Passeu-ho bé i reflexioneu-hi.

Realitat?

La relació perfecta, el cos perfecte, ser la xica perfecta;  i els seus mil amics amb els mil “m’agrada” i els mil comentaris de lo bonica que ixes en la foto. On es troben els meus?

Comparar-me amb ella, amb ell, fins i tot amb l’incomparable… el meu cos. Pensar en els pocs amics que jo tinc, els molts que ella té; en la roba de marca que no tinc o en el que hauria de ser. EM NEGUE A CONFORMAR-ME

No compartisc cap cosa amb l’estereotip de dona que s’espera de mi. No seguisc gens el canon.

Hauria de canviar? No sóc suficient? NO SÓC SUFICIENT.

Per què? I per què?

Espera, m’estic comparant. Una altra vegada?

 Mai més.

Desinstal·lant l’aplicació…-

Nerea González Gómez, 4t d’ESO

FAMA

Me encontraba viendo las noticias en la televisión. Al parecer, una persona pensaba tirarse de una terraza porque la habían despedido del trabajo. Apareció un vídeo en directo en el cual se veía a una multitud agolpada para grabar el acontecimiento. Nadie pensaba decir nada, simplemente conseguir más visitas, seguidores y fama.

Entonces lo hizo, se tiró al vacío…

Todos grabaron la escena, cómo quedó el cuerpo, ahora sin vida, en el suelo.

Esta situación me hizo repentinamente apagar la televisión. No me podía creer cómo eran capaces de grabar tal atrocidad sin apartar la vista, sin pedir ayuda o llamar a la policía.

Esto es una historia de ficción, pero dicen que la realidad la supera…

Héctor Palomino Peñalver, 3r d’ESO